En forma amb la Wii Fit

Aquí tenim la nova manera d'estar en forma sense moure'ns de casa, i ens la ofereix Nintendo amb la nova Wii Fit. Aquest joc nou inclou més de 40 activitats diferents repartides en quatre àrees:

1. Cremar calories amb exercicis d'aeròbic.
2. Millorar l'equilibri i la postura amb uns jocs d'equilibri.
3. Guanyar massa muscular amb exercicis de tonificació.
4. Aprendre a estirar els nostres músculs i a relaxar-nos amb el yoga.

Tot aixó de manera interactiva i desde casa. La Wii Fit ofereix: desde steps a snowboard, passant per la boxa i el footing, entre d'altres.En definitiva, la solució que tots esperem sempre per estar en forma i que creiem que per ser divertida serà menys costosa.

La meva opinió és que ens encanta autoenganyar-nos. La majoria de persones que tenen la sort de poder-se comprar el nou joc, els quedarà, després de fer-lo servir unes quantes vegades, al fons d'un armari o calaix, omplint-se de pols....... ja que siguem realistes, el nostre país som molt poc esportistes per regla general. Ens costa esforçar-nos. Conec molt poques persones que facin esport regularment sense faltar mai. Sempre posem excuses de mal pagador.

Acudits

Avui la cosa va d'acudits, espero que us agradin.

Un és de dos joves que s'acaben de casar, i es troben en la seva nit de noces:

"- Qué fem?
- Ni idea.
(El noi truca al seu pare): Pare!! Que s'ha de fer en una nit tant especial?
- Fill meu, tens que posar alló que tens dur i amb pèls per on ella fa pipi.
Moments després...
(La noia truca la seva mare) : - Mare!! estic preocupada, en Pep porta una hora amb el cap sota el water..."

L'altre de dos amics que fa temps que no s'han vist i es troben pel carrer i.....

"- Ei Lluis? que és de la teva vida?
- Doncs mira, m'he col·locat de funcionari.
- Que bé no?, així per les tardes no traballes.
- No. Per las tardes no hi vaig. Quan no treballo és pels matins."

Diada de Sant Jordi

UNA ROSA

Sant Jordi, santa diada
del passat i l'avenir,
Fe i Pàtria nostrada
del meu cor fas sobreixir.
Oh la bella matinada!
Quina joia de collir
una rosa perlejada,
una rosa a mig obrir!

Maria Antònia Salvà

Que bella és la diada de Sant Jordi. Potser és una de les nostres tradicions més boniques. M'encanta passejar pels carrers de Mataró, la meva ciutat. És respira un aire diferent, suposo que per la quantitat de roses que hi ha als carrers. Tanmateix, encara disfruto més si el dia és tant bonic com avui, sol i no gaire vent, un clima ideal pel passeig.

La nostra tradició, per aquells que no ho sapigueu, també l'han adoptat a Irlanda. Ells però ho celebren el mes anterior, crec recordar que ho fan el 6 de març. L'anomenen si no m'equivoco: Book day. Ens imiten col·locant tot de paradetes amb llibres i regalant-los a les persones estimades.

Soletat: bona o dolenta?

Un dia més, em trobo davant l'ordinador escrivint una nova entrada en el meu blog. Estic sola ja que el meu amor se n'ha anat a veure el futbol. Perdó, tinc la companyia de la meva gata, l'Emy. Una companyia excel·lent per poder estar tranquíl·lament, prenent un petit bermut, abans de sopar i que vinguin amics convidats a casa. Així sí que estic a gust per poder escriure i tenir uns moments per mi.

Em recorda aquells temps en què vivia sola a Girona, en època universitària. Bé, no tot eren flors i violes... a vegades em venia de gust parlar amb algú. Aleshores si no havia quedat amb ningú, trucava la mare i xerràvem hores i hores....

La soletat és bona de tant en tant. És com els homes, que de poder, podem viure sense ells, però que bé és tenir-los al costat, quan els necessitem.

En conclusió, la soletat és bona entesa com aquells moments reservats per a un mateix/a. I la soletat és dolenta si sempre estem sols/es, ja que per naturalesa necessitem relacionar-nos i comunicar-nos amb els demés.

Ajudes del govern

Bé, en boca de tots estan les ajudes que es faran per part del govern. El govern ha aconseguit estalviar tants diners, dels nostres impostos, que ara ens donen ajudes: per poder allargar les nostres hipoteques, retornar 400€ als treballadors, ajudar en la col·locació dels treballadors de la construcció que ara estan en l'atur, entre d'altres... no pretenc pas enumerar-les. Només vull donar la meva opinió.

No crec que cap d'aquestes ajudes resolgui problemes importants. No seria millor pagar menys impostos i utilitzar aquest diners per invertir-los en serveis socials que actualment estan molt mancats i invertits allà si que suposaria una millora important. Per exemple, urgències de la seguretat social. Sempre que hi he anat per acompanyar a algú o per mi mateixa m'he tingut que esperar almenys unes quatre hores, però que és aixó?

Enlloc d'ajudar-nos donant-nos petits ajuts, que per mi no ajuden a res i només faran que a la llarga la gent vagi pitjor. Sisplau, baixem els impostos i utilitzem el diner públic per alló que realment pot ser útil. Som un dels països de la Unió Europea que menys inverteix en seguretat pública. Per no parlar del baix nivell de l'ensenyament que actualment pateix el nostre país.

M'agradaria fer una comparació: de petita em van ensenyar que no s'ajudava als països pobres donant-los diners, sinó ajudant-los a viure per ells mateixos i donar-los l'ensenyament i les eines necessàries. Perquè el govern no fa el mateix? Necessitem les eines per poder anar endavant i no que ens donin ajudes avui i "fam" per demà.

El mitjans de comunicació

Els mitjans de comunicació són una força de poder molt i molt important. Tenen la grandesa de fer que algú se'l coroni sant com també poden aconseguir que se'l titlli de mala persona, deixant-lo a ras de terra.

Hi ha pocs professionals, que es dediquin a informar, purament i des d'un punt de vista objectiu. Però, donar un punt de vista un pèl subjectiu ja es ben normal, tots ho fem una mica sense donar-nos compte. El que no és gens ètic, és quan alguns dels que treballen en aquest món, arribem al punt de vendres per donar notícies falses, creant rumors, només per alimentar les tertúlies televisives i alguns dels espais de les revistes o diaris. Lo important és aconseguir que se'n parli, arribant al punt de la mentira creant "bulos". Amb els quals, aconseguèixen guanyar molts diners ( i per aixó mateix ho fan).

Un amic m'ha explica't que a amèrica els famosos queden d'aord entre ells per fer creure als periodistes coses que no són certes. Després poden calificar-los de no donar noticies correctes i d'aquesta manera deixen en evidència als mitjans de comunicació. Aixó no passa també a Espanya?

La culpa del gran poder dels mitjans és d'ells i dels famosos o notícies que ens donen a conèixer? Qui els dóna gran part de poder?

Remarco que és només la meva opinió, però som nosatlres els que veiem, escoltem o comprem diaris o revistes els que posissionem a un mitjà. Nosaltres som responsables que aquests mitjans tinguin prestigi ja que marquem l'index d'audiencia o la quantitat de ventes.

L'èsser humà li encanta xafardejar sobre la vida dels demés. Sovint, perquè ens encanta criticar. Els professionals del món de la comunicació tenen grans coneixements i estudis sobre la psicologia humana. Encara que hi ha persones que no ho saben estem totalment controlats i estudiats. De manera que es crea un cercle sense sortida, i aixó seguirà així per sempre. No canviarem i els mitjans sempre continuaran tinguent el mateix poder.

Etapes de l'amor III

Avui, entraré com els toreros: A MATAR! (Tot i que, reconec que els toros no m'agraden gens... però l'expressió queda bé.)

La següent etapa és la Formació de l'Estabilitat.

És quan descobrim els límits i les possibilitats de la relació, aprenem a compartir.

En aquesta fase les discusions adquireixen certa importància. Discutir és molt bó, perquè simbolitza que hi ha comunicació fluida entre ambdues parts implicades. I després, no oblidem lo complaents i esbojarrades que poden arribar a ser les paus. I tanmateix, l'endemà ja tenim una nova batalleta per explicar en les trobades d'amics/gues.

Pel que fa la sexualitat, ens anem coneixent i ja sabem més o menys, tot alló que agrada a un i a l'altre. La relació sexual es va estabilitzant i sovint disminueix una mica la freqüència, però no necessàriament la intensitat. El grau d'intimitat s'incrementa per l'augment de la confiança y el reconeixement mútu.

Aquesta etapa dura uns quans anys.

Avui tinc ganes d'escriure, dec haver agafa't bé el toro per les banyes. Així doncs, us inclouré també la següent etapa: La Afirmació.

També podem anomenar a aquesta etapa la de les NEGOCIACIONS. Compartim rols, acceptem les diferencies, resolem conflictes... I també apareix una nova figura en la nova familia que s'ha forma't : el FILLS. Parlem de la primera crisis vital important i universal. Em d'establir noves regles en el joc i modificar completament la intimitat en la parella. Uffff.....

Aquesta vegada la sexualitat ve condicionada per la presencia dels fills. Esperar a que s'adormin o vagin a un altre lloc, deixar-los amb un/a cangur per "escapar-nos"... Els nivells d'expresivitat sexual han de canviar per adaptar-se a la nova situació.

Aquesta etapa, dura també anys, fins que els nostres fills arriben a la adolescència.