En forma amb la Wii Fit

Aquí tenim la nova manera d'estar en forma sense moure'ns de casa, i ens la ofereix Nintendo amb la nova Wii Fit. Aquest joc nou inclou més de 40 activitats diferents repartides en quatre àrees:

1. Cremar calories amb exercicis d'aeròbic.
2. Millorar l'equilibri i la postura amb uns jocs d'equilibri.
3. Guanyar massa muscular amb exercicis de tonificació.
4. Aprendre a estirar els nostres músculs i a relaxar-nos amb el yoga.

Tot aixó de manera interactiva i desde casa. La Wii Fit ofereix: desde steps a snowboard, passant per la boxa i el footing, entre d'altres.En definitiva, la solució que tots esperem sempre per estar en forma i que creiem que per ser divertida serà menys costosa.

La meva opinió és que ens encanta autoenganyar-nos. La majoria de persones que tenen la sort de poder-se comprar el nou joc, els quedarà, després de fer-lo servir unes quantes vegades, al fons d'un armari o calaix, omplint-se de pols....... ja que siguem realistes, el nostre país som molt poc esportistes per regla general. Ens costa esforçar-nos. Conec molt poques persones que facin esport regularment sense faltar mai. Sempre posem excuses de mal pagador.

Acudits

Avui la cosa va d'acudits, espero que us agradin.

Un és de dos joves que s'acaben de casar, i es troben en la seva nit de noces:

"- Qué fem?
- Ni idea.
(El noi truca al seu pare): Pare!! Que s'ha de fer en una nit tant especial?
- Fill meu, tens que posar alló que tens dur i amb pèls per on ella fa pipi.
Moments després...
(La noia truca la seva mare) : - Mare!! estic preocupada, en Pep porta una hora amb el cap sota el water..."

L'altre de dos amics que fa temps que no s'han vist i es troben pel carrer i.....

"- Ei Lluis? que és de la teva vida?
- Doncs mira, m'he col·locat de funcionari.
- Que bé no?, així per les tardes no traballes.
- No. Per las tardes no hi vaig. Quan no treballo és pels matins."

Diada de Sant Jordi

UNA ROSA

Sant Jordi, santa diada
del passat i l'avenir,
Fe i Pàtria nostrada
del meu cor fas sobreixir.
Oh la bella matinada!
Quina joia de collir
una rosa perlejada,
una rosa a mig obrir!

Maria Antònia Salvà

Que bella és la diada de Sant Jordi. Potser és una de les nostres tradicions més boniques. M'encanta passejar pels carrers de Mataró, la meva ciutat. És respira un aire diferent, suposo que per la quantitat de roses que hi ha als carrers. Tanmateix, encara disfruto més si el dia és tant bonic com avui, sol i no gaire vent, un clima ideal pel passeig.

La nostra tradició, per aquells que no ho sapigueu, també l'han adoptat a Irlanda. Ells però ho celebren el mes anterior, crec recordar que ho fan el 6 de març. L'anomenen si no m'equivoco: Book day. Ens imiten col·locant tot de paradetes amb llibres i regalant-los a les persones estimades.

Soletat: bona o dolenta?

Un dia més, em trobo davant l'ordinador escrivint una nova entrada en el meu blog. Estic sola ja que el meu amor se n'ha anat a veure el futbol. Perdó, tinc la companyia de la meva gata, l'Emy. Una companyia excel·lent per poder estar tranquíl·lament, prenent un petit bermut, abans de sopar i que vinguin amics convidats a casa. Així sí que estic a gust per poder escriure i tenir uns moments per mi.

Em recorda aquells temps en què vivia sola a Girona, en època universitària. Bé, no tot eren flors i violes... a vegades em venia de gust parlar amb algú. Aleshores si no havia quedat amb ningú, trucava la mare i xerràvem hores i hores....

La soletat és bona de tant en tant. És com els homes, que de poder, podem viure sense ells, però que bé és tenir-los al costat, quan els necessitem.

En conclusió, la soletat és bona entesa com aquells moments reservats per a un mateix/a. I la soletat és dolenta si sempre estem sols/es, ja que per naturalesa necessitem relacionar-nos i comunicar-nos amb els demés.

Ajudes del govern

Bé, en boca de tots estan les ajudes que es faran per part del govern. El govern ha aconseguit estalviar tants diners, dels nostres impostos, que ara ens donen ajudes: per poder allargar les nostres hipoteques, retornar 400€ als treballadors, ajudar en la col·locació dels treballadors de la construcció que ara estan en l'atur, entre d'altres... no pretenc pas enumerar-les. Només vull donar la meva opinió.

No crec que cap d'aquestes ajudes resolgui problemes importants. No seria millor pagar menys impostos i utilitzar aquest diners per invertir-los en serveis socials que actualment estan molt mancats i invertits allà si que suposaria una millora important. Per exemple, urgències de la seguretat social. Sempre que hi he anat per acompanyar a algú o per mi mateixa m'he tingut que esperar almenys unes quatre hores, però que és aixó?

Enlloc d'ajudar-nos donant-nos petits ajuts, que per mi no ajuden a res i només faran que a la llarga la gent vagi pitjor. Sisplau, baixem els impostos i utilitzem el diner públic per alló que realment pot ser útil. Som un dels països de la Unió Europea que menys inverteix en seguretat pública. Per no parlar del baix nivell de l'ensenyament que actualment pateix el nostre país.

M'agradaria fer una comparació: de petita em van ensenyar que no s'ajudava als països pobres donant-los diners, sinó ajudant-los a viure per ells mateixos i donar-los l'ensenyament i les eines necessàries. Perquè el govern no fa el mateix? Necessitem les eines per poder anar endavant i no que ens donin ajudes avui i "fam" per demà.

El mitjans de comunicació

Els mitjans de comunicació són una força de poder molt i molt important. Tenen la grandesa de fer que algú se'l coroni sant com també poden aconseguir que se'l titlli de mala persona, deixant-lo a ras de terra.

Hi ha pocs professionals, que es dediquin a informar, purament i des d'un punt de vista objectiu. Però, donar un punt de vista un pèl subjectiu ja es ben normal, tots ho fem una mica sense donar-nos compte. El que no és gens ètic, és quan alguns dels que treballen en aquest món, arribem al punt de vendres per donar notícies falses, creant rumors, només per alimentar les tertúlies televisives i alguns dels espais de les revistes o diaris. Lo important és aconseguir que se'n parli, arribant al punt de la mentira creant "bulos". Amb els quals, aconseguèixen guanyar molts diners ( i per aixó mateix ho fan).

Un amic m'ha explica't que a amèrica els famosos queden d'aord entre ells per fer creure als periodistes coses que no són certes. Després poden calificar-los de no donar noticies correctes i d'aquesta manera deixen en evidència als mitjans de comunicació. Aixó no passa també a Espanya?

La culpa del gran poder dels mitjans és d'ells i dels famosos o notícies que ens donen a conèixer? Qui els dóna gran part de poder?

Remarco que és només la meva opinió, però som nosatlres els que veiem, escoltem o comprem diaris o revistes els que posissionem a un mitjà. Nosaltres som responsables que aquests mitjans tinguin prestigi ja que marquem l'index d'audiencia o la quantitat de ventes.

L'èsser humà li encanta xafardejar sobre la vida dels demés. Sovint, perquè ens encanta criticar. Els professionals del món de la comunicació tenen grans coneixements i estudis sobre la psicologia humana. Encara que hi ha persones que no ho saben estem totalment controlats i estudiats. De manera que es crea un cercle sense sortida, i aixó seguirà així per sempre. No canviarem i els mitjans sempre continuaran tinguent el mateix poder.

Etapes de l'amor III

Avui, entraré com els toreros: A MATAR! (Tot i que, reconec que els toros no m'agraden gens... però l'expressió queda bé.)

La següent etapa és la Formació de l'Estabilitat.

És quan descobrim els límits i les possibilitats de la relació, aprenem a compartir.

En aquesta fase les discusions adquireixen certa importància. Discutir és molt bó, perquè simbolitza que hi ha comunicació fluida entre ambdues parts implicades. I després, no oblidem lo complaents i esbojarrades que poden arribar a ser les paus. I tanmateix, l'endemà ja tenim una nova batalleta per explicar en les trobades d'amics/gues.

Pel que fa la sexualitat, ens anem coneixent i ja sabem més o menys, tot alló que agrada a un i a l'altre. La relació sexual es va estabilitzant i sovint disminueix una mica la freqüència, però no necessàriament la intensitat. El grau d'intimitat s'incrementa per l'augment de la confiança y el reconeixement mútu.

Aquesta etapa dura uns quans anys.

Avui tinc ganes d'escriure, dec haver agafa't bé el toro per les banyes. Així doncs, us inclouré també la següent etapa: La Afirmació.

També podem anomenar a aquesta etapa la de les NEGOCIACIONS. Compartim rols, acceptem les diferencies, resolem conflictes... I també apareix una nova figura en la nova familia que s'ha forma't : el FILLS. Parlem de la primera crisis vital important i universal. Em d'establir noves regles en el joc i modificar completament la intimitat en la parella. Uffff.....

Aquesta vegada la sexualitat ve condicionada per la presencia dels fills. Esperar a que s'adormin o vagin a un altre lloc, deixar-los amb un/a cangur per "escapar-nos"... Els nivells d'expresivitat sexual han de canviar per adaptar-se a la nova situació.

Aquesta etapa, dura també anys, fins que els nostres fills arriben a la adolescència.

Etapes de l'amor II

Deunidó!!!! I mare meva, quina etapa més i més fascinant!!!!!

Aquesta nova etapa està carregada de passió. En ella la sexualitat floreix per tot arreu i en tot moment.... La relació encara no està madura, però les dues parts continuent coneixent-se: passant molt temps junts, compartint il·lusions i desil·lusions, desvelant les realitats de l'un i de l'altre.

Es comença a pensar en "nosaltres" com a parella i a tenir certa necesitat de compartir un projecte comú.

Normalment, aquesta etapa dura més o menys uns 6 mesos.

Etapes de l'amor I

Tot amor passa per unes etapes determinades. Hi ha persones que se salten etapes o que es queden indefinidament en alguna d'elles, tot depèn del grau de maduració que es tingui.

Dedicaré una entrada a cadascuna de les etapes, i començaré, com no, per la primera de totes:

L'ENLLUERNAMENT o dit en castellà "EL FLECHAZO". És un instant imprevisible en el qual sentim quelcom dins nostre que fa que ens adonem que tenim certa química amb una altra persona. Encara que no la coneguem. Pojectem en ella les nostres il·lusions, desitjos i fantasies.

La nostra imaginació vola ben alt i no necessàriament ha de coincidir amb la realitat. És aquell moment magnètic i màgic, d'atracció inexplicable vers l'altre, aquell no sé què, que tant pot arribar-nos a agradar. La nostra sexualitat puja a cavall sobre la raó i només tenim desitjos d'estar al costat del nostre gran amor, objecte del nostre desig.

Segons la persona: escalfreds, formigueix a la panxa, nerviosisme, suor, excitació, tremolor dels genolls, no saber que dir, actuar de manera estranya (fent tota mena de tonteries per cridar l'atenció), dir bajanades o inclús mentir per quedar bé, no ser un mateix , perdre el nord de vista... en difinitiva, no controlar -se un mateix. Per tant, l'enlluernament arriba a exercir un gran poder sobre la persona que el pateix.

Aquesta etapa dura uns dos mesos, tot i que pot arribar a durar anys.

Sexes diferents

Moltes vegades em pregunto perquè des dels temps dels temps l'èsser humà ha creat tantes diferències i ha posat tantes barreres entre el sexe humà: home i dona.

L'evolució dels dos sexes ha estat al llarg de centenars de segles totalment diferent. És molt evident que no som iguals. Però els drets i els deures (sous, vacances, feines de casa....) d'ambdós haurien de ser els mateixos, i actualment per desgràcia no ho són.

Esperem que amb el temps, les coses canviïn, tot i que és un procés molt i molt lent.

Xocolata

Mmmmm...... a qui no li agrada la xocolata?

Segons la Wikipédia d'internet:

"El chocolate (náhuatl: xocolatl )? es el alimento que se obtiene mezclando azúcar con dos productos derivados de la manipulación de las semillas del cacao: una materia sólida (la pasta de cacao) y una materia grasa (la manteca de cacao). A partir de esta combinación básica, se elaboran los distintos tipos de chocolate, que dependen de la proporción entre estos elementos y de su mezcla o no con otros productos tales como leche y frutos secos."

Bé, però segons una servidora jejeje... i ara, principiant d'escriptora ;D!!!!:

La xocolata és aquell moment gustós i intens... tot un plaer pels meus sentits. Primer per la meva vista, quan trio el tipus de xocolata que em menjaré (moment que per alguns seria una eternitat). Després intervé el tacte, és el moment en què l'agafo i mentres l'acosto a la boca sento l'olor que desprén, normalment molt bona..... Per últim, quan entra a la boca intervé gust i un Mmmmmm................ seguit de :"ta bé" o "ta bo" o "que bo" o "boníssim" que són les valoracions que en faig. Haig de remarcar, que fer Mmmmmmm.... mentres ho degusto és indispensable, normalment m'ajuda a intensificar el gust de la xocolata i ho puc fer extensiu a tota classe d'aliments. Suposo que és perquè quan més sentits fem servir a la vegada més intensa és la sensació que en tenim.

Carta al lector

Estimat lector,

Avui és el meu bateig a internet. Espero poder fer-ho sovint, la meva idea és de donar a conèixer els meus pensaments, curts, sobre temes varis. A veure, si amb els temps, aconsegueixo material suficient per a fer tot un llibre ;D!!

He triat la flor "pensament" perquè és una flor de Catalunya, per tant, de casa nostra. Una flor que està lligada al record, la història, el passat... jo no persegueixo ser un record, ni molt menys crear història... però si m'atrau el saber i el coneixement. Saber sobre el passat ens ajuda millor a entendre el nostre present. I finalment, la flor "pensament" és exterior, molt variada i carregada de positivisme i elegancia. Espero tot aixó per al meu blog.

Gràcies si has començat a llegir-me,

Anna Llibre