Un dia més, em trobo davant l'ordinador escrivint una nova entrada en el meu blog. Estic sola ja que el meu amor se n'ha anat a veure el futbol. Perdó, tinc la companyia de la meva gata, l'Emy. Una companyia excel·lent per poder estar tranquíl·lament, prenent un petit bermut, abans de sopar i que vinguin amics convidats a casa. Així sí que estic a gust per poder escriure i tenir uns moments per mi.
Em recorda aquells temps en què vivia sola a Girona, en època universitària. Bé, no tot eren flors i violes... a vegades em venia de gust parlar amb algú. Aleshores si no havia quedat amb ningú, trucava la mare i xerràvem hores i hores....
La soletat és bona de tant en tant. És com els homes, que de poder, podem viure sense ells, però que bé és tenir-los al costat, quan els necessitem.
En conclusió, la soletat és bona entesa com aquells moments reservats per a un mateix/a. I la soletat és dolenta si sempre estem sols/es, ja que per naturalesa necessitem relacionar-nos i comunicar-nos amb els demés.
2 comentarios:
No sé si ho dius en sèrio ho ho dius amb segones... Bé, el temps m'ho dirà!
;)
No dic res amb segones, mai ho he fet.
Publicar un comentario